Llenguatge que intentem atrapar amb les mans* i integrar-hi la resta del cos. Aquest cos que ara practica el maternar i que intenta agafar tots aquests verbs que l'acompanyen. Perquè els maternars ballen, canten, tracen, llisquen, tripijoquen i fan i fan sense parar. Anhelant ser un espai-temps de trobada i aprenentatge d'éssers vives de temporalitats diverses.

*Les mans: El nostre lloc d'acció, de connexió amb allò altre, més enllà d'una mateixa, les mans que connecten amb allò quotidià i són portal còsmic, les mans que són les que saben sobre cuidar i sostenir i ens ho ensenyen cada dia. Aleshores ens preguntem: Com és la dansa d'aquestes mans que maternen? Quins són els traços, les escriptures, les coreografies, els gestos que convoquen aquestes mans del sostenir entreteixides?