Ensemble Contratemps

Lixsania Fernández, veu i viola da gamba
Jorge Juan Morata, veu i orgue portatiu
Katy Elkin, xeremia, sacabutx i psalteri

Reconstrucció de la festivitat de SANT CUGAT a l'època d'Ayne Bru
Martiri de San Cucufate
Pintura 1502-1507

Investigació musicològica: Sergi Zauner

La festivitat de Sant Cugat/Aine Bru

L'any 1504, es va encarregar a Aine Bru la pintura del retaule major de l'església del monestir de Sant Cugat. Avui exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya amb el títol de la Degollació de Sant Cugat, se sol considerar un dels primers exemples del Renaixement a casa nostra. De l'autor només sabem que era estranger, potser d'origen flamenc o alemany, però aquesta única dada, unida a l'estil de la seva obra, basta per esbossar l'horitzó històric en què situar la seva figura.

Aine Bru i la Degollació són representatius de l'època a la qual pertanyen en més d'un sentit. Per una banda, l'encàrrec a un artista de fora reflecteix la relativa prosperitat econòmica viscuda a la vila de Sant Cugat i al monestir a partir del 1500. El retaule del Roser, a la mateixa església, i la construcció de la part superior del claustre, ambdós del segle XVI, en són testimoni. Per l'altra, Bru simbolitza un episodi fonamental de la història cultural europea, l’època moderna, marcat per la renovació i la internacionalització del llenguatge artístic, que va significar un pas decisiu en el procés de conformació de la nostra mirada estètica. Aquest canvi també és evident en el cas de la música. Encara que els orígens de la música moderna normalment es situen en el Barroc, els precedents que la van fer possible cal buscar-los en els interessos i l'exploració dels compositors del segle XVI. Aleshores es van desenvolupar, també a nivell internacional, alguns elements que han acompanyat la nostra tradició musical per sempre més.

Aquest esperit de transformació, compartit per l’art i la música, és el que inspira el programa d’aquest concert. A través de la música, Contratemps vol rememorar la rellevància d’aquesta conjuntura. I, amb ella, reivindicar l’interès de la figura de Bru i de l’esdevenir del monestir de Sant Cugat més enllà de la seva glòria medieval. Per a fer-ho, ens proposa recuperar el so d’un moment molt particular: la primera festivitat dedicada a Sant Cugat un cop l’obra de Bru va ser instal·lada. Els arxius catalans conserven música de la mateixa època que la Degollació i ens parlen de la mateixa història: de la circulació d’obres de grans mestres d’Europa que va provocar la renovació i internacionalització d’una mateixa cultura musical. Representen un punt de trobada on compositors d’aquí fan seu el llenguatge de grans mestres europeus com Josquin, el reinterpreten, el transformen i l’estenen dins d’un esperit comú. És possible imaginar que en aquella festivitat les obres d’aquests compositors van ressonar als murs del monestir, fent vibrar al mateix temps la tela de la Degollació i l’emoció d’aquells que hi van assistir. Mai sabrem si entre ells hi era el mateix Bru, però no hi ha dubte que la seva obra, acabada d’instal·lar, devia tenir un paper central en aquella celebració. De la mà de l’art musical d’aquests mestres, Contratemps ens ajudarà a reviure l’experiència estètica i espiritual d’aquella estrena irrepetible.